Teories polítiques del segle XVII i la il·lustració del segle XVIII

CONTEXT DELS SEGLES XVII i XVIII

Es tracta d’un període en què es qüestiona l’estructura de la societat i es proposen canvis respecte el que s’ha fet fins llavors.

Alguns dels fets importants que en part provoquen aquesta sèrie de replantejaments són que Anglaterra pateix una guerra civil molt dura i brutal; també l’aparició del moviment de la Il·lustració a França, que aporta nous pensaments i idees socials, polítiques i filosòfiques; a més hi ajuda el creixement de poder de la burgesia, que poc a poc supera l’aristocràcia i el poder de l’església.

Gràcies a aquesta ebullició de conflictes, apareixen idees com els drets de l’individu, les sobiranies o posar fi als absolutismes.

THOMAS HOBBES

• Nascut a Anglaterra viu i pateix tot el conflicte polític i la guerra civil del seu país, cosa que el fa pensar en una alternativa política per a tanta inestabilitat. Tota la seva obra condemna la guerra i transforma la política en una ciència basada en la raó natural, fent que aquesta digui vista al marge de la religió per primera vegada.

• D’on parteix la teoria política a partir de com actuen els individus? la matèria i el moviment mecànic són el que sosté el món físic, el qual es pot explicar en termes de moviments i xocs entre els cossos, que si ho apliquem a individus ho anomenem conducta social.

Estat de naturalesa i estat social

• El que mou a aquests individus és un tema psicològic, es tracta de la seguretat, lligada al poder, per això tots intenten obtenir més poder en això que anomena un estat social.
• L’estat de naturalesa, en canvi, és allò pel que es movia l’home abans, és a dir, raons relatives a la seva seguretat o poder. Tots els homes són iguals en força i astúcia, per això era una guerra de tots contra tots quan un grup d’individus lluita per un mateix objectiu. Això provoca el conflicte i la desgràcia. Això només passa quan no hi ha una sèrie de normes i un ordre, la distinció entre allò just i allò injust, correcte o erroni.
• Un estat de naturalesa apareix quan manca l’autoritat política.
• L’estat social neix perquè en la naturalesa humana, a més del desig, hi ha la raó que impulsa a meditar sobre les coses i pensar. És la raó el que fa que allò salvatge es converteixi en un estat civilitzat i social.
  • El mal major dels humans és la mort, per això la raó dicta una sèrie lleis per aconseguir la pau, les quals diuen que tothom està interessat en aconseguir la pau ja que és el que ens permet seguir vivint, prediquen una sèrie de convenis perquè la pau sigui possible, i diu que aquests s’han de complir i l’home s’ha de comprometre a no faltar-los.
  • Per aconseguir un estat social, és necessari un acord mutu entre individus lliures, però em prudència perquè aquest acord implica que un individu o col·lectiu tingui poder absolut sobre la resta.

Entre altres, Hobbes bàsicament tracta qüestions que sembre han estat conflictives fins llavors, durant el confrontament entre el parlament i el monarca anglès, volent arribar a una democràcia.

JOHN LOCKE

• Neix a la segona meitat dels segle XVII a Anglaterra on encara hi ha conflictes.
• Locke també qüestiona i busca alternatives a la política del moment.
• És el fundador del liberalisme.
• No es bassa tant en l’individu sinó en el govern i la societat i els seus drets, els quals han de ser respectats per a qualsevol autoritat. Per aquest motiu, critica teories i autors a favor de l’absolutisme.
• Defineix els principis universals de la política d’acord amb la llei natural o raó. Pretén preservar els individus i els seus drets donant més pes a la naturalesa que a la història, amb l’individualisme polític. La llei natural proporciona a l’humà drets i deures.
• L’ésser humà és per naturalesa social, racional i lliure.
• En quant a la instauració de l’estat social, per procurar la mútua protecció, l’humà es va reunir per formar societats polítiques confiant a un sol governant el poder religiós. En qualsevol cas, aquest poder no és absolut ni definitiu, ans el contrari, qui l’assumeix pot ser revocat en cas que se li perdi la confiança. Dona poder civil, s’acosta a la democràcia.
• En quant a la propietat, Locke diu que la propietat individual està originada pel treball. «la terra és de qui la treballa»
• Finalment, sobre la religió pensa que s’ha de considerar un assumpte privat per a cada individu. No ha de formar part de la llei ni s’ha d’adoctrinar ni obligar a practicar-la.

ROUSSEAU

Al segle XVIII neix a Ginebra i té una infància força traumàtica que el porta, entre altres, a l’objectiu de fer-se educador de nens. Les seves obres critiquen els costums de la societat. És considerat un autor important dins dels pensadors il·lustrats, tot i que més tard s’adona que els seus ideals no coincideixen del tot.

L’home natural:

• Diu que l’estat natural de l’home és quan aquest viu en plena naturalesa, en harmonia i pau amb aquesta, sense preocupacions, llenguatge ni raó, innocent com un nen. Aliè a qualsevol guerra i amb plena llibertat, l’únic que el mou és l’amor propi i la compassió. No distingeix el que «és» i el que «sembla».
• L’home social, actual, en canvi, és aquell que ha perdut l’essència original. És egoista, depravat i ple d’odi. Es guia per les seves passions i desitjos, emmascarant-se amb falses aparences amb ciència i art, allò que sacia els nostres temors. La riquesa i el poder són els seus únics objectius.
• l’individu no és social per naturalesa, però està fet per arribar-ho a ser.
• Tot i així, el pas de l’estat natural al social, és el fet de començar a donar més importància al deure i al dret per davant de l’impuls i el desig.

El contracte social:

• En entrar en societat, l’individu no pot tornar en el seu estat natural, per això Rousseau proposa el contracte social entre individu i societat, per tal d’harmonitzar la convivència, això sí, sense perdre part del seu estat natural, en concret la llibertat.

La teoria de l’educació:

• Rousseau construeix un ideal, un model utòpic sobre com han de ser les condicions educatives d’un nen.
• Creu que l’educació actual oprimeix i destrueix la orientació natural de l’ésser humà, el qual neix lliure i sent bo, però l’educació els anul·la aquestes virtuts.
• Els nens han d’aprendre per si mateixos, desenvolupant la intuïció i els sentiments, tenint contacte directe amb la natura i amb tot.
• L’objectiu de l’educació és crear homes lliures amb intuïció i sentiment. La moral es fonamenta per sentiments com l’amor, el qual l’educació ha de fomentar.
• L’home neix bondadós però la societat el corromp.