Salta al contingut principal

Entrades

NIETZSCHE

NIETZSCHE (1844 - 1900) Mestre de la sospita: diu que sota el que anomenem consciència s’hi amaga un condicionant, el ressentiment cap a la vida. No utilitza cap tipus de classificació o sistematització, tot i això podem distingir dins les seves obres dos punts principals: Filosofia del martell: Consisteix a fer filosofia atacant el saber tradicional i les seves expressions (a martellades) CRÍTICA a la cultura occidental i a tots els àmbits on es manifesta És una cultura decadent i dogmàtica El principal culpable és Sòcrates (el creador de les bases del pensament occidental), Plató i el Cristianisme Abans de Sòcrates: la cultura grega s’expressava a través de 2 valors que es complementaven (i Sòcrates va fer separar): Esperit Apol·loni: el valor de la RAÓ Esperit Dionisíac: valor de la VIDA La figura d’un sol déu significa una sola idea, un únic valor: la raó que destrueix la vida La moral és anti...
Entrades recents

JOHN STUART MILL (1806-1873)

MINI-BIOGRAFIA: John Stuart Mill va ser un filòsof i economista anglès, reconegut per ser un dels principals representants del neoempirisme anglès del segle XIX. La seva obra i pensament es veu molt influenciada pel seu pare James Mill i per les idees de Bentham, els quals podem considerar precursors de la seva ètica i pensament: l’utilitarisme. Va conviure amb el context de l’època victoriana anglesa, és a dir: Puritanisme (conservador, religiós…). Massificació de les ciutats a causa de la revolució industrial. Revoltes obreres (1848) Socialisme utòpic i científic (Marx). E s tracta d’un filòsof empirista i liberal, utilitarista i positivista. Té un p ensament liberal semblant al de Locke però sense ser contractualista. Pensa que l a societat és anterior a l’home. D efensa el feminisme És empirista ...

KANT

KANT (1724-1804) Kant va ser un filòsof relacionable amb el corrent de pensament de la Il·lustració , el qual critica el pensament de l’Antic Règim. Kant pretén que l’home assumeixi una total autonomia sense cap tipus de cohexió. Per això diu que la seva eina bàsica és la raó , la qual fa que hom surti del que ell anomena «minoria d’edat» referint-se a la incapacitat de servir-se de la pròpia raó. Kant posa de moda la frase en llatí que fa referència a tenir valor de pensar per si mateix, SAPERE AUDE (atreveix-te a pensar/saber) Resumeix el que és l’home en tres qüestions filosòfiques que es fa a ell mateix i explica en les seves obres: (1) Què puc saber o conèixer? Es tracta de l’anàlisi de les possibilitats de coneixement i en parla en el seu llibre Crítica a la Raó. (2) Què he de fer? Qüestiona temes ètics, en parla en el llibre Crítica a la raó pràctica. Què m’és permès esperar? Tracta, entre altres, qüestions religioses en...

Teories polítiques del segle XVII i la il·lustració del segle XVIII

CONTEXT DELS SEGLES XVII i XVIII Es tracta d’un període en què es qüestiona l’estructura de la societat i es proposen canvis respecte el que s’ha fet fins llavors. Alguns dels fets importants que en part provoquen aquesta sèrie de replantejaments són que Anglaterra pateix una guerra civil molt dura i brutal; també l’aparició del moviment de la Il·lustració a França, que aporta nous pensaments i idees socials, polítiques i filosòfiques; a més hi ajuda el creixement de poder de la burgesia, que poc a poc supera l’aristocràcia i el poder de l’església. Gràcies a aquesta ebullició de conflictes, apareixen idees com els drets de l’individu, les sobiranies o posar fi als absolutismes. THOMAS HOBBES Nascut a Anglaterra viu i pateix tot el conflicte polític i la guerra civil del seu país, cosa que el fa pensar en una alternativa política per a tanta inestabilitat. Tota la seva obra condemna la guerra i transforma la política en una ciència basada en la raó natural, fe...

Empirisme

CONTEXT (S. XVIII) Hume: filòsof anglès empirista. L’empirisme basa el coneixement en l’experiència i nega l’existència d’idees innates. El precedent és l’Esperit Il·lustrat, un moviment sociocultural de finals del segle XVII. CONEIXEMENT : Prové de l’experiència. Classifica les percepcions: A. Segons la seva FORÇA: - Impressions: Percep. + intenses (els 5 sentis) - Idees : P. - intenses (l’experiència) El Principi de la Còpia: les idees venen sempre de les impressions, per això no poden existir les idees innates. LLEIS: - Semblança: recordar relacionant amb un altre record. - Contigüitat: recordar situant en un context (Espai/temps). - Causa: relacionar X esdeveniment amb un record. B. Segons la seva COMPOSICIÓ: - Simples: indivisibles (ex: el num. 0) - Complexes (ex:un arbre genealògic/evolució) CRITERIS DE LA VERITAT : Principi de la Còpia - Si la impressió és certa, la idea (- definida), és certa - Si la impressió és falsa, la idea (- d...

Racionalisme

CONTEXT Ens trobem en el segle XVII a França , en plena monarquia autoritària, absolutisme , empès per una burgesia que va guanyant poder. El poder dels monarques absolutistes en mans de: Cardenal Richelieu (França), o el Duque de Lerma o Conde Duque de Olivares (España) La religió: enfrontament Reforma protestant vs. Contrareforma catòlilca (Guerra dels 30 anys) Descartes, coincideix amb el Cardenal Richelieu a França. És educat a una escola jesuita i va estudiar dret. Participa a la Guerra dels 30 anys i allà decideix buscar la veritat a través de la raó. Un cop acaba la guerra, les conseqüències són terribles: GRAN CRISI, decadència. (Reducció de població / reafirmació concepte estat / noves monarquies absolutes) Culturalment: Segle del Barroc. Fi de l’estudi a monestirs, ara apareixen salons, acadèmies, etc. Filosòficament: Crisis renaixentista (Separen raó i fe => escepticisme / saber metafísic) // Avanç científic (la raó pot arribar molt lluny) // Buscar la...

La filosofia a l'Edat Moderna

Edat moderna, així anomenem al període que va del segle XIV al XV a.C. Una etapa que es relaciona directament amb el renaixement i la revolució científica, que com diuen de per si aquests nous conceptes, serà una edat de canvis i innovacions pel que fa a l’Edat Mitjana. Canvis que han suposat un gran pas per l’evolució del coneixement, el trencament d’una població europea totalment estancada començant per la gran novetat de passar de ser una societat teocèntrica a una de antropocèntrica/humanista (és a dir passar de tenir a déu com a la raó, perfecció i centre de tot, a tenir a la pròpia espècie humana en lloc seu). A conseqüència d’aquest gran canvi, es comença a innovar i investigar en camps que es tenien molt estancats o simplement eren ignorats, com ara la ciència i el pensament propi. Desapareix el conformisme en quant a idees i creences, es comença a qüestionar l’església, s’investiga, s’experimenta... Creant una sèrie de reformes religioses (Deixant enrere el cristianisme), re...