Salta al contingut principal

KANT


KANT (1724-1804)

  • Kant va ser un filòsof relacionable amb el corrent de pensament de la Il·lustració, el qual critica el pensament de l’Antic Règim. Kant pretén que l’home assumeixi una total autonomia sense cap tipus de cohexió. Per això diu que la seva eina bàsica és la raó, la qual fa que hom surti del que ell anomena «minoria d’edat» referint-se a la incapacitat de servir-se de la pròpia raó.
  • Kant posa de moda la frase en llatí que fa referència a tenir valor de pensar per si mateix, SAPERE AUDE (atreveix-te a pensar/saber)
  • Resumeix el que és l’home en tres qüestions filosòfiques que es fa a ell mateix i explica en les seves obres:
    • (1) Què puc saber o conèixer? Es tracta de l’anàlisi de les possibilitats de coneixement i en parla en el seu llibre Crítica a la Raó.
    • (2) Què he de fer? Qüestiona temes ètics, en parla en el llibre Crítica a la raó pràctica.
    • Què m’és permès esperar? Tracta, entre altres, qüestions religioses en el llibre Crítica del judici.
  • Les seves motivacions per construir el seu propi coneixement són com el racionalisme porta fàcilment al dogmatisme i com l’empirisme porta fàcilment a l’escepticisme. Així és com tracta el racionalisme i l’empirisme des d’un punt de vista criticista i el dogmatisme i escepticisme des d’un punt de vista apriorístic.
  • (1) Crea el seu propi mètode de coneixement al qual anomena MÈTODE TRANSCENDENTAL (Gir Copernicà)
    • Per primera vegada, es fixa en el que hom necessita per saber abans que en el què sap.
    • Fins ara existeixen 4 judicis, i s’han relacionat de la següent forma:
      • A priori (requereixen experiència)→ Analítics (el predicat està inclòs en el subjecte)
      • A posteriori (no requereixen experiència)→ Sintètics (el predicat està inclòs en el subjecte)
      • Kant, que s’interessa per la ciència, relaciona els judicis Sintètics a priori, creant així el seu nou mètode de coneixement.
    • MÈTODE TRANSCENDENTAL Es pregunta, què necessita el subjecte per conèixer? I si són possibles els judicis sintètics a priori en les matemàtiques, la física i la metafísica?


SUBJECTE
SINTÈTICS
A PRIORI


Estètica
transcendental
Sensibilitat
Noümen (realitat en la imaginació)
Espai/temps (a priori de la sensibilitat)
MATEMÀTIQUES
(espai-geografia, temps aritmètica)
Analítica transcendental
Entreteniment
Fenomen
Categories (12): conceptes purs/buits de contingut
(l’enteniment ordena les dades de la sensibilitat a través d’aquestes)
ex: CAUSALITAT, SUBSTÀNCIA...
FÍSICA
Dialèctica transcendental
Raó
o
IDEES:*
- Ànima
- Déu
- Món
ús regulatiu
METAFÍSICA
NO
Il·lusions X


  • (2) Què he de fer? Kant intenta trobar un referent moral racional: ÈTICA UNIVERSAL
    • Principis ètics: les IDEES* existeixen i sobretot la LLIBERTAT en el món.
      • Ètiques autònomes (lliures) Com ens hem de comportar
        • Només tenen valor moral els actes que es fan per DEURE = VOLUNTAT BONA ~ d’acord amb la llei moral:
          • IMPERATIU CATEGÒRIC (principi objectiu, es basa en la universalitat i la humanitat. Actua només si el que fas voldries que fos una llei universal)
      • Ètiques heterònomes (busquen el motiu de la voluntat en una cosa externa a aquesta) Què hem de fer per per aconseguir x (felicitat, bé comú, plaer, etc)
        • Actuar d’acord amb el deure i no pas pel deure
          • IMPERATIU HIPOTÈTIC: actuar per un motiu (aconseguir un premi, evitar un càstig...)
        • No és moral

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Teories polítiques del segle XVII i la il·lustració del segle XVIII

CONTEXT DELS SEGLES XVII i XVIII Es tracta d’un període en què es qüestiona l’estructura de la societat i es proposen canvis respecte el que s’ha fet fins llavors. Alguns dels fets importants que en part provoquen aquesta sèrie de replantejaments són que Anglaterra pateix una guerra civil molt dura i brutal; també l’aparició del moviment de la Il·lustració a França, que aporta nous pensaments i idees socials, polítiques i filosòfiques; a més hi ajuda el creixement de poder de la burgesia, que poc a poc supera l’aristocràcia i el poder de l’església. Gràcies a aquesta ebullició de conflictes, apareixen idees com els drets de l’individu, les sobiranies o posar fi als absolutismes. THOMAS HOBBES Nascut a Anglaterra viu i pateix tot el conflicte polític i la guerra civil del seu país, cosa que el fa pensar en una alternativa política per a tanta inestabilitat. Tota la seva obra condemna la guerra i transforma la política en una ciència basada en la raó natural, fe...