La filosofia a l'Edat Moderna

Edat moderna, així anomenem al període que va del segle XIV al XV a.C. Una etapa que es relaciona directament amb el renaixement i la revolució científica, que com diuen de per si aquests nous conceptes, serà una edat de canvis i innovacions pel que fa a l’Edat Mitjana. Canvis que han suposat un gran pas per l’evolució del coneixement, el trencament d’una població europea totalment estancada començant per la gran novetat de passar de ser una societat teocèntrica a una de antropocèntrica/humanista (és a dir passar de tenir a déu com a la raó, perfecció i centre de tot, a tenir a la pròpia espècie humana en lloc seu). A conseqüència d’aquest gran canvi, es comença a innovar i investigar en camps que es tenien molt estancats o simplement eren ignorats, com ara la ciència i el pensament propi. Desapareix el conformisme en quant a idees i creences, es comença a qüestionar l’església, s’investiga, s’experimenta... Creant una sèrie de reformes religioses (Deixant enrere el cristianisme), reformes polítiques (utopies) i reformes científiques (no tot és justificable amb la presència de Déu).

En quant a la reforma religiosa, senzillament s’intenta suprimir l’església catòlica degut a les seves malversacions, abusos de poder i econòmics, venda d’indulgències indegudament, corrupció... i es proposen una sèrie de reformes en la religió que desbranquen l’església catòlica, dominant fins el moment. Aquesta reforma per posar fi a la rel. a El principal i primer representant és Martí Luter (luteranisme), seguit de Joan Calví (calvinisme) i finalment la Reforma Anglicana.

En quant a la reforma política, es comença a trencar amb l’absolutisme lligat a l’església catòlica i s’aposta per una república influenciada pels clàssics. Es formen una sèrie de idealitzacions impossibles sobre com ha de ser el govern, les utopies. Tals utopies, tenen impulsors com Thomas More (Humanista a favor del vot popular i els bens comuns, en contra de la propietat privada i s’inspira en el món clàssic i cristià), Tomaso Campanella (aspirant a crear una república influenciada per Plató, odiava els escolàstics i era gran seguidor de Copèrnic), Francis Bacon (volia estendre i millorar la naturalesa i en conseqüència la societat, per això va escriure la Nova Atlàntida) i Maquiavel (qui proposava una república per sobre de tot, rebutjant Plató i Aristòtil, deia que un bon polític és qui sap arribar al poder i no qui compta en la moral, sense il·lusions i enganys, independentment de l’ètica, un bon polític és qui diu si la realitat és verdadera o falsa, i a més té la virtut i la força de la prudència política).

En quant a la reforma o més aviat revolució científica, tot comença amb l’aparició del mètode científic, una sèrie de passos que es segueixen per tal de confirmar o no l’efectivitat i certesa de qualsevol hipòtesis o suposició; les noves interpretacions del cosmos; una sèrie d’avenços tècnics i en conseqüència, científics; etc. Els científics més rellevants són els següents:

• Copèrnic: més que un científic fou un filòsof. Creia que la Terra era l’únic món, i que girava al voltant del Sol, el centre de tot el cosmos infinit.
• Kepler i Brahe: Kepler explica les teories de Brahe. Expliquen el funcionament de les òrbites que fan la Terra i altres planetes, donen un sentit a tal moviment tot i no existir la física.
• Galileu Galilei: Matemàtic en contra de la religió. Per ell, la raó és el més importat de tot, va per sobre dels sentits. La sagrada escriptura i la natura provenen de la divina paraula, és a dir tot. Pensa que de qualsevol cosa se’n pot aprendre, fins i tot del més ignorant. Quan inventa el telescopi, li permet fer gran quantitat d’avenços en quant a astronomia els quals recull en un llibre.
• Isaac Newton: És qui estableix els principis matemàtics de la filosofia. Explica la gravetat per primera vegada, a través de les marees i altres fenòmens, i 3 lleis (inèrcia/dinàmica/acció-reacció). Segons ell, l’univers és el temple de Déu. L’univers no és infinit, sinó que és tancat i esfèric, ja que si no fos així, els estels serien infinits i no tindrien on caure. Veu el món com una màquina i és organicista.

Realment, aquest període suposa un gran avenç en l’època. També pels artistes, amb el renaixement, que intenten buscar la bellesa i la perfecció, la proporció, l’equilibri, la raó en tot, però sobretot en el cos de l’home, recuperant els primers cànons de bellesa i estudiant amb més profunditat tal ésser amb l'ajuda dels clàssics.