JOHN STUART MILL (1806-1873)

MINI-BIOGRAFIA:

• John Stuart Mill va ser un filòsof i economista anglès, reconegut per ser un dels principals representants del neoempirisme anglès del segle XIX.
• La seva obra i pensament es veu molt influenciada pel seu pare James Mill i per les idees de Bentham, els quals podem considerar precursors de la seva ètica i pensament: l’utilitarisme.
• Va conviure amb el context de l’època victoriana anglesa, és a dir:
  • Puritanisme (conservador, religiós…).
  • Massificació de les ciutats a causa de la revolució industrial.
  • Revoltes obreres (1848)
  • Socialisme utòpic i científic (Marx).
• Es tracta d’un filòsof empirista i liberal, utilitarista i positivista.
  • Té un pensament liberal semblant al de Locke però sense ser contractualista.
  • Pensa que la societat és anterior a l’home.
  • Defensa el feminisme
  • És empirista

L’ÈTICA DE MILL: L’UTILITARISME

• Els humans fan accions bones perquè provoquen plaer, i això es deu a que sempre busquen la pròpia felicitat.
• Segons Mill el bé és la utilitat, i per això els humans fan coses útils.
• Mill diu que tot el que podem desitjar i buscar és la felicitat, i qualsevol altre objectiu que puguem imaginar es tracta d’un mitjà per arribar altra vegada a tal felicitat, l’autèntica finalitat. El poder, la fama, virtut, etc. són qualitats que ens aporten felicitat o en formen part. Per aquest motiu, la felicitat és desitjable. Tal i com considerem visible un objecte perquè el veiem, la felicitat és desitjable perquè la desitgem.
• No només s’actua per desig, també per voluntat, tot i que aquesta sorgeix sempre del desig. Quan desitgem una cosa, apareix la voluntat per arribar-hi, es converteix en un hàbit. Per tant, la voluntat parteix del desig, i és així com altra vegada la finalitat de tot és la felicitat. No té sentit preguntar-nos per què ser feliços.
• Els valors ètics s’extreuen de la pròpia realitat i la naturalesa humana: Ètica Naturalista (l’utilitarisme és una «teoria de la vida»).
• Els utilitaristes busquen la manera d’arribar a la FELICITAT COL·LECTIVA.
  • Utilitarisme dels actes: les accions morals s’han de valorar a partir de la utilitat del resultat d’actes concrets. Per tant la felicitat col·lectiva s’aconsegueix per la suma d’accions útils. El valor moral de l’acció es troba en les seves conseqüències.
  • Utilitarisme de la regla: La felicitat col·lectiva no només és la suma d’interessos particulars, sinó que també ha de ser compatible amb una regla universal que guii el principi d’utilitat:
    • Distinció qualitativa dels plaers: l’utilitarisme relaciona felicitat-plaer, però val qualsevol tipus de plaer? No segons Mill, distingeix 2 tipus de plaer:
      • Plaers sensuals: inferiors, corporis i efímers. Satisfacció no moral. (ex: menjar, sexe...)
      • Plaers intel·lectuals: superiors. Estimulen ment, sentits i imaginació. Capacitat de créixer i evolucionar personalment i conèixer. I també contempla estar rodejat per altres que et facin feliç i a qui facis feliç, contribuint així amb la felicitat col·lectiva.
      • «És millor ser un Sògrates insatisfet que un neci satisfet»
        «És millor ser un humà insatisfet que un porc satisfet»
        Aquestes afirmacions pretenen mostrar com els de la primera part de la frase han experimentat tot tipus de plaers i saben que els plaers inferiors aporten una satisfacció no completa i efímera. Així és com podem distingir quins plaers ens poden portar cap a una felicitat autèntica, cosa que no podem fer si som necis.
• Defensa una democràcia parlamentària perquè creu que la política sempre ha de buscar la felicitat col·lectiva.

LA LLIBERTAT

• Mill parla de llibertat en termes socials més que metafísics. Analitza els dos usos del concepte de llibertat que s’utilitzaven llavors:
  • Llibertat positiva: la capacitat de dur a terme una acció concreta, es tracta d’una llibertat que depèn de l’individu.
  • Llibertat negativa: l’abstinència de restriccions i respecte vers aquell àmbit privat que absolutament tothom ha de respectar. Una llibertat «per a no tenir obstacles». (ex: llibertat per a no pagar impostos o conduir als 18 anys...)
• El principi del dany: la llibertat no ha de tenir cap restricció mentre aquesta no afecti ni perjudiqui a qualsevol altre.
• Mill defensa que l’estat hauria de suprimir algunes barreres de la llibertat com ho són les lleis. l’estat no hauria d’intervenir en les vides privades de la gent, com seria el seu pensament, creences o opinions.
• l’utilitarisme es pot considerar un tipus d’humanisme: defensa la llibertat humana. No hi ha d’haver límits de l’estat, que no és sinònim a que la llibertat no pugui tenir límits. Només defensa que la societat no té cap dret a posar-se amb les decisions particulars de cada individu, mentre aquestes no afectin a segones persones.