NIETZSCHE

NIETZSCHE (1844 - 1900)

Mestre de la sospita: diu que sota el que anomenem consciència s’hi amaga un condicionant, el ressentiment cap a la vida.

No utilitza cap tipus de classificació o sistematització, tot i això podem distingir dins les seves obres dos punts principals:

• Filosofia del martell:
  • Consisteix a fer filosofia atacant el saber tradicional i les seves expressions (a martellades)
  • CRÍTICA a la cultura occidental i a tots els àmbits on es manifesta
    • És una cultura decadent i dogmàtica
    • El principal culpable és Sòcrates (el creador de les bases del pensament occidental), Plató i el Cristianisme
    • Abans de Sòcrates: la cultura grega s’expressava a través de 2 valors que es complementaven (i Sòcrates va fer separar):
      • Esperit Apol·loni: el valor de la RAÓ
      • Esperit Dionisíac: valor de la VIDA
    • La figura d’un sol déu significa una sola idea, un únic valor: la raó que destrueix la vida
    • La moral és antinatural, és una moral d’esclaus: menysprea la vida considerant que les accions més elevades no poden ser obra dels homes. Els instints vitals queden aplaçats per una moral de ressentiment, sotmetent als homes a aquesta moral d’esclaus.
    • La religió occidental neix de la por que l’home té a si mateix, incapaç d’afrontar el món real crea un altre mon amb un ésser superior, déu. Fent que aquest sigui el destí altre vegada es sotmet a l’home ja que li fa creure que la vida terrenal no té sentit.
    • Ciències +: no ofereixen una representació del món real. Ataca a la metodologia: la matematització de la realitat. Sotmès la realitat: el món real és l’aparença.
    • El llenguatge: enlloc d’entendre la vida com una força o un poder, ho han reduït a un conceptes. És millor captar la realitat a través de metàfores perquè no l’empresonen.
  • Amb tota aquesta crítica Nietzsche pretén destruir la metafísica, religió i moral basades en la inversió de valors, culpa de le cultura occidental.
    • Conseqüència: l’home està malalt → NIHILISME manca de sentit. l’home ha perdut el sentit de la vida i de la seva existència... «Déu ha mort» → negació de la metafísica i els seus derivats: moral, religió, ciències i llenguatge. L’esperit occidental està exhaurit pels valors ficticis i es torna nihilista.
      • Part negativa: el naixement de l’últim home = decadència/prognatisme/tecnocràcia/el pitjor de tots
      • Part positiva: aparició del superhome: el que accepta la mort de déu assumint la vida/ el més real i fort dels homes, no necessita valors falsos. El que crea el seu propi joc i en conseqüència una nova taula de valors→
• Nova taula de valors: basats únicament amb la vida:
  • Nova actitud: voluntat de poder (lliure/vital_/expansiva) força impulsora pura, no es pretén apoderar-se de res ni dominar a ningú, només crear.
  • La realitat és esdevenir: canvi, perspectiva...
  • ETERN RETORN: prova selectiva moral (reflexió del temps exposada de forma metafòrica). És un elogi de l’instant, cada instant és únic i etern, cada instant és vida... l’etern retorn del mateix implica una reivindicació radical de la vida: l’única manera de demostrar que desitges que tot es repeteixi eternament.