Salta al contingut principal

NIETZSCHE


NIETZSCHE (1844 - 1900)
Mestre de la sospita: diu que sota el que anomenem consciència s’hi amaga un condicionant, el ressentiment cap a la vida.
No utilitza cap tipus de classificació o sistematització, tot i això podem distingir dins les seves obres dos punts principals:
  • Filosofia del martell:
    • Consisteix a fer filosofia atacant el saber tradicional i les seves expressions (a martellades)
    • CRÍTICA a la cultura occidental i a tots els àmbits on es manifesta
      • És una cultura decadent i dogmàtica
      • El principal culpable és Sòcrates (el creador de les bases del pensament occidental), Plató i el Cristianisme
      • Abans de Sòcrates: la cultura grega s’expressava a través de 2 valors que es complementaven (i Sòcrates va fer separar):
        • Esperit Apol·loni: el valor de la RAÓ
        • Esperit Dionisíac: valor de la VIDA
      • La figura d’un sol déu significa una sola idea, un únic valor: la raó que destrueix la vida
      • La moral és antinatural, és una moral d’esclaus: menysprea la vida considerant que les accions més elevades no poden ser obra dels homes. Els instints vitals queden aplaçats per una moral de ressentiment, sotmetent als homes a aquesta moral d’esclaus.
      • La religió occidental neix de la por que l’home té a si mateix, incapaç d’afrontar el món real crea un altre mon amb un ésser superior, déu. Fent que aquest sigui el destí altre vegada es sotmet a l’home ja que li fa creure que la vida terrenal no té sentit.
      • Ciències +: no ofereixen una representació del món real. Ataca a la metodologia: la matematització de la realitat. Sotmès la realitat: el món real és l’aparença.
      • El llenguatge: enlloc d’entendre la vida com una força o un poder, ho han reduït a un conceptes. És millor captar la realitat a través de metàfores perquè no l’empresonen.
    • Amb tota aquesta crítica Nietzsche pretén destruir la metafísica, religió i moral basades en la inversió de valors, culpa de le cultura occidental.
      • Conseqüència: l’home està malalt → NIHILISME manca de sentit. l’home ha perdut el sentit de la vida i de la seva existència... «Déu ha mort» → negació de la metafísica i els seus derivats: moral, religió, ciències i llenguatge. L’esperit occidental està exhaurit pels valors ficticis i es torna nihilista.
        • Part negativa: el naixement de l’últim home = decadència/prognatisme/tecnocràcia/el pitjor de tots
        • Part positiva: aparició del superhome: el que accepta la mort de déu assumint la vida/ el més real i fort dels homes, no necessita valors falsos. El que crea el seu propi joc i en conseqüència una nova taula de valors→
  • Nova taula de valors: basats únicament amb la vida:
    • Nova actitud: voluntat de poder (lliure/vital_/expansiva) força impulsora pura, no es pretén apoderar-se de res ni dominar a ningú, només crear.
    • La realitat és esdevenir: canvi, perspectiva...
    • ETERN RETORN: prova selectiva moral (reflexió del temps exposada de forma metafòrica). És un elogi de l’instant, cada instant és únic i etern, cada instant és vida... l’etern retorn del mateix implica una reivindicació radical de la vida: l’única manera de demostrar que desitges que tot es repeteixi eternament.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

KANT

KANT (1724-1804) Kant va ser un filòsof relacionable amb el corrent de pensament de la Il·lustració , el qual critica el pensament de l’Antic Règim. Kant pretén que l’home assumeixi una total autonomia sense cap tipus de cohexió. Per això diu que la seva eina bàsica és la raó , la qual fa que hom surti del que ell anomena «minoria d’edat» referint-se a la incapacitat de servir-se de la pròpia raó. Kant posa de moda la frase en llatí que fa referència a tenir valor de pensar per si mateix, SAPERE AUDE (atreveix-te a pensar/saber) Resumeix el que és l’home en tres qüestions filosòfiques que es fa a ell mateix i explica en les seves obres: (1) Què puc saber o conèixer? Es tracta de l’anàlisi de les possibilitats de coneixement i en parla en el seu llibre Crítica a la Raó. (2) Què he de fer? Qüestiona temes ètics, en parla en el llibre Crítica a la raó pràctica. Què m’és permès esperar? Tracta, entre altres, qüestions religioses en...

Teories polítiques del segle XVII i la il·lustració del segle XVIII

CONTEXT DELS SEGLES XVII i XVIII Es tracta d’un període en què es qüestiona l’estructura de la societat i es proposen canvis respecte el que s’ha fet fins llavors. Alguns dels fets importants que en part provoquen aquesta sèrie de replantejaments són que Anglaterra pateix una guerra civil molt dura i brutal; també l’aparició del moviment de la Il·lustració a França, que aporta nous pensaments i idees socials, polítiques i filosòfiques; a més hi ajuda el creixement de poder de la burgesia, que poc a poc supera l’aristocràcia i el poder de l’església. Gràcies a aquesta ebullició de conflictes, apareixen idees com els drets de l’individu, les sobiranies o posar fi als absolutismes. THOMAS HOBBES Nascut a Anglaterra viu i pateix tot el conflicte polític i la guerra civil del seu país, cosa que el fa pensar en una alternativa política per a tanta inestabilitat. Tota la seva obra condemna la guerra i transforma la política en una ciència basada en la raó natural, fe...