Salta al contingut principal

Racionalisme


CONTEXT
Ens trobem en el segle XVII a França, en plena monarquia autoritària, absolutisme, empès per una burgesia que va guanyant poder. El poder dels monarques absolutistes en mans de: Cardenal Richelieu (França), o el Duque de Lerma o Conde Duque de Olivares (España)
La religió: enfrontament Reforma protestant vs. Contrareforma catòlilca (Guerra dels 30 anys)
Descartes, coincideix amb el Cardenal Richelieu a França. És educat a una escola jesuita i va estudiar dret. Participa a la Guerra dels 30 anys i allà decideix buscar la veritat a través de la raó.
Un cop acaba la guerra, les conseqüències són terribles: GRAN CRISI, decadència. (Reducció de població / reafirmació concepte estat / noves monarquies absolutes)
Culturalment: Segle del Barroc. Fi de l’estudi a monestirs, ara apareixen salons, acadèmies, etc.
Filosòficament: Crisis renaixentista (Separen raó i fe => escepticisme / saber metafísic) // Avanç científic (la raó pot arribar molt lluny) // Buscar la veritat absoluta a través de la raó (racionalisme modern). Total: una nova filosofia que desencadena dues branques: el racionalisme i l’empirisme.

RACIONALISME: Descartes
- Plena confiança en la raó – desconfiança en tot el que ve dels sentits.
- Afirmació de l’existència d’idees innates → universals i segures.
- Busquen una ciència universal, única: la lògica de les matemàtiques.
- Moral que suporti la raó.

Descartes és qui impulsa les primeres idees racionalistes:
- Trenca amb la filo. del seu temps i proposa un nou sistema filosòfic amb el dubte com a
únic camí i les matemàtiques com a ciència més important per arribar a la veritat.
- Crea el concepte substància: allò que no necessita res exterior a ella per tal d’existir, és a dir: Déu.
- Crea el Mètode Cartesià, un mètode científic que prescindint de la fe i la filosofia anterior, i tan sols fent us de la raó pretén d’arribar a la veritat.
Aquest mètode consta de 4 fases:
1. EVIDÈNCIA: res es pot acceptar com a veritat (dubte=tot)
2. ANÀLISIS: Dividir el problema per trobar el més simple i evident
3. SÍNTESI: es desglossa tot d’allò més simple a allò més complex
4. RECOMPTE: Descobrir i ordenar els passos anteriors + descobrir noves idees/coneixements
Per què dubta? Perquè les aparences/percepcions no són veritat. Les percepcions poden ser: Fictícies (imaginació), la pròpia raó, o un geni maligne.
- Les 3 certeses fonamentals per Descartes són:
RES COGITANS («jo»): abans d’existir, pensem, «pienso, luego existo». (veritat finita)
RES INFINITA (Déu): la perfecció màxima. Sabem que existim perquè no som perfectes
RES EXTENSA (matèria): allò corpori, l’existència de l’espai en 3 dimensions (amplitud, longitud i profunditat)






SUBSTÀNCIA ATRIBUT MODE
QUI SÓC JO? RES COGITANS PENSAR Entendre, imaginació, raonament, lògica, inconscient...
QUI ÉS DÉU? RES INFINITA PERFECCIÓ MÀXIMA Ningú el pot valorar/jutjar
QUÈ SÓN ELS COSSOS? RES EXTENSA 3 DIMENSIONS ESPAI/MOVIMENT


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

KANT

KANT (1724-1804) Kant va ser un filòsof relacionable amb el corrent de pensament de la Il·lustració , el qual critica el pensament de l’Antic Règim. Kant pretén que l’home assumeixi una total autonomia sense cap tipus de cohexió. Per això diu que la seva eina bàsica és la raó , la qual fa que hom surti del que ell anomena «minoria d’edat» referint-se a la incapacitat de servir-se de la pròpia raó. Kant posa de moda la frase en llatí que fa referència a tenir valor de pensar per si mateix, SAPERE AUDE (atreveix-te a pensar/saber) Resumeix el que és l’home en tres qüestions filosòfiques que es fa a ell mateix i explica en les seves obres: (1) Què puc saber o conèixer? Es tracta de l’anàlisi de les possibilitats de coneixement i en parla en el seu llibre Crítica a la Raó. (2) Què he de fer? Qüestiona temes ètics, en parla en el llibre Crítica a la raó pràctica. Què m’és permès esperar? Tracta, entre altres, qüestions religioses en...

NIETZSCHE

NIETZSCHE (1844 - 1900) Mestre de la sospita: diu que sota el que anomenem consciència s’hi amaga un condicionant, el ressentiment cap a la vida. No utilitza cap tipus de classificació o sistematització, tot i això podem distingir dins les seves obres dos punts principals: Filosofia del martell: Consisteix a fer filosofia atacant el saber tradicional i les seves expressions (a martellades) CRÍTICA a la cultura occidental i a tots els àmbits on es manifesta És una cultura decadent i dogmàtica El principal culpable és Sòcrates (el creador de les bases del pensament occidental), Plató i el Cristianisme Abans de Sòcrates: la cultura grega s’expressava a través de 2 valors que es complementaven (i Sòcrates va fer separar): Esperit Apol·loni: el valor de la RAÓ Esperit Dionisíac: valor de la VIDA La figura d’un sol déu significa una sola idea, un únic valor: la raó que destrueix la vida La moral és anti...

La filosofia a l'edat mitjana

Què en sabem de la filosofia a l'edat mitjana? Per entendre la manera de pensar que tenia la gent llavors, és important saber-nos situar en el seu context. Sabem que l'edat mitjana és un període que es comprèn des del segle V (any 500dC), amb la caiguda del gran imperi Romà, fins al segle VI (any 1500dC), en el moment en què Europa descobreix Amèrica. Aquest període representa un gran pas del món antic al món modern, tot i que a la vegada es considera una època d'estancament cultural i social a Europa, en gran part per culpa de la religió. La religió és més aviat una forma de retrocedir, per aquest motiu és un dels principals factors que ajuden a que aquest estancament cultural perduri. La religió és bàsicament una sèrie de dogmes a complir, unes creences enllaçades en una ideologia en la qual has de creure cegament, recollides en el llibre sagrat: la Biblia. A més, la religió té quatre branques: la catòlica, la protestant, la ortodoxa i la ortodoxa oriental. El creaci...