Salta al contingut principal

Empirisme


CONTEXT (S. XVIII)
Hume: filòsof anglès empirista. L’empirisme basa el coneixement en l’experiència i nega l’existència d’idees innates. El precedent és l’Esperit Il·lustrat, un moviment sociocultural de finals del segle XVII.


CONEIXEMENT: Prové de l’experiència. Classifica les percepcions:
A. Segons la seva FORÇA:
- Impressions: Percep. + intenses (els 5 sentis)
- Idees : P. - intenses (l’experiència)
El Principi de la Còpia: les idees venen sempre de les impressions, per això no poden existir les idees innates.
LLEIS:
- Semblança: recordar relacionant amb un altre record.
- Contigüitat: recordar situant en un context (Espai/temps).
- Causa: relacionar X esdeveniment amb un record.

B. Segons la seva COMPOSICIÓ:
- Simples: indivisibles (ex: el num. 0)
- Complexes (ex:un arbre genealògic/evolució)

CRITERIS DE LA VERITAT: Principi de la Còpia
- Si la impressió és certa, la idea (- definida), és certa
- Si la impressió és falsa, la idea (- definida), és falsa, no prové de la imaginació

TIPUS DE CONEIXEMENT:
- Relacions de idees: veritats necessàries/absolutes/universals. Enunciats: mates (1+2=3) i lògica.
- Qüestions a fer: veritat =experiència, allò natural. Ex: a l’estiu puja la temperatura, l’agost és estiu, per tant a l’agost puja la temperatura.

SUBSTÀNCIA: Fonament de la realitat, col·lecció d’idees simples unificades per la imaginació. No hi ha cap impressió que es correspongui a aquesta idea.

CONCEPTES METAFÍSICS: els critica tots
- Substància: si mai hem tingut impressió/experiència de les idees innates/concepte substància, vols dir que no existeixen.
- Jo: no en coneixem la substància sinó el conjunt de percepcions. No qüestiona que existim sinó l’existència del jo com a substància.
- Déu: no prové de cap impressió

BÉ I MAL: provenen del sentiment, la utilitat i el plaer, per això és subjectiu. D’aquí prové l’ètica i la moral.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

KANT

KANT (1724-1804) Kant va ser un filòsof relacionable amb el corrent de pensament de la Il·lustració , el qual critica el pensament de l’Antic Règim. Kant pretén que l’home assumeixi una total autonomia sense cap tipus de cohexió. Per això diu que la seva eina bàsica és la raó , la qual fa que hom surti del que ell anomena «minoria d’edat» referint-se a la incapacitat de servir-se de la pròpia raó. Kant posa de moda la frase en llatí que fa referència a tenir valor de pensar per si mateix, SAPERE AUDE (atreveix-te a pensar/saber) Resumeix el que és l’home en tres qüestions filosòfiques que es fa a ell mateix i explica en les seves obres: (1) Què puc saber o conèixer? Es tracta de l’anàlisi de les possibilitats de coneixement i en parla en el seu llibre Crítica a la Raó. (2) Què he de fer? Qüestiona temes ètics, en parla en el llibre Crítica a la raó pràctica. Què m’és permès esperar? Tracta, entre altres, qüestions religioses en...

NIETZSCHE

NIETZSCHE (1844 - 1900) Mestre de la sospita: diu que sota el que anomenem consciència s’hi amaga un condicionant, el ressentiment cap a la vida. No utilitza cap tipus de classificació o sistematització, tot i això podem distingir dins les seves obres dos punts principals: Filosofia del martell: Consisteix a fer filosofia atacant el saber tradicional i les seves expressions (a martellades) CRÍTICA a la cultura occidental i a tots els àmbits on es manifesta És una cultura decadent i dogmàtica El principal culpable és Sòcrates (el creador de les bases del pensament occidental), Plató i el Cristianisme Abans de Sòcrates: la cultura grega s’expressava a través de 2 valors que es complementaven (i Sòcrates va fer separar): Esperit Apol·loni: el valor de la RAÓ Esperit Dionisíac: valor de la VIDA La figura d’un sol déu significa una sola idea, un únic valor: la raó que destrueix la vida La moral és anti...

La filosofia a l'edat mitjana

Què en sabem de la filosofia a l'edat mitjana? Per entendre la manera de pensar que tenia la gent llavors, és important saber-nos situar en el seu context. Sabem que l'edat mitjana és un període que es comprèn des del segle V (any 500dC), amb la caiguda del gran imperi Romà, fins al segle VI (any 1500dC), en el moment en què Europa descobreix Amèrica. Aquest període representa un gran pas del món antic al món modern, tot i que a la vegada es considera una època d'estancament cultural i social a Europa, en gran part per culpa de la religió. La religió és més aviat una forma de retrocedir, per aquest motiu és un dels principals factors que ajuden a que aquest estancament cultural perduri. La religió és bàsicament una sèrie de dogmes a complir, unes creences enllaçades en una ideologia en la qual has de creure cegament, recollides en el llibre sagrat: la Biblia. A més, la religió té quatre branques: la catòlica, la protestant, la ortodoxa i la ortodoxa oriental. El creaci...