Empirisme

CONTEXT (S. XVIII)

Hume: filòsof anglès empirista. L’empirisme basa el coneixement en l’experiència i nega l’existència d’idees innates. El precedent és l’Esperit Il·lustrat, un moviment sociocultural de finals del segle XVII.

CONEIXEMENT: Prové de l’experiència. Classifica les percepcions:

A. Segons la seva FORÇA:

- Impressions: Percep. + intenses (els 5 sentis)

- Idees : P. - intenses (l’experiència)

El Principi de la Còpia: les idees venen sempre de les impressions, per això no poden existir les idees innates.

LLEIS:

- Semblança: recordar relacionant amb un altre record.

- Contigüitat: recordar situant en un context (Espai/temps).

- Causa: relacionar X esdeveniment amb un record.

B. Segons la seva COMPOSICIÓ:

- Simples: indivisibles (ex: el num. 0)

- Complexes (ex:un arbre genealògic/evolució)

CRITERIS DE LA VERITAT: Principi de la Còpia

- Si la impressió és certa, la idea (- definida), és certa

- Si la impressió és falsa, la idea (- definida), és falsa, no prové de la imaginació

TIPUS DE CONEIXEMENT:

- Relacions de idees: veritats necessàries/absolutes/universals. Enunciats: mates (1+2=3) i lògica.

- Qüestions a fer: veritat =experiència, allò natural. Ex: a l’estiu puja la temperatura, l’agost és estiu, per tant a l’agost puja la temperatura.

SUBSTÀNCIA: Fonament de la realitat, col·lecció d’idees simples unificades per la imaginació. No hi ha cap impressió que es correspongui a aquesta idea.

CONCEPTES METAFÍSICS: els critica tots

- Substància: si mai hem tingut impressió/experiència de les idees innates/concepte substància, vols dir que no existeixen.

- Jo: no en coneixem la substància sinó el conjunt de percepcions. No qüestiona que existim sinó l’existència del jo com a substància.

- Déu: no prové de cap impressió

BÉ I MAL: provenen del sentiment, la utilitat i el plaer, per això és subjectiu. D’aquí prové l’ètica i la moral.